L'espectacle de FLEX FLEX no va ser com el de Sol Picó, era de dansa contemporània però va ser totalment diferent.
Era una obra on hi havien quatre noies i un noi era un espectacle per nens de primaries. Utilitzaven molts colors, formes i músiques que feia cridar l'atenció, i això característiques que era per a un public més jove, i per aquest motiu al public més gran no li va agradar o no li va interessar tant. Lo que menys en va agradar de aquest obra va se que les noies quan ballaven no transmetia res i que pel meu gust no ho feien tant bé, no era dolenta però no en va agradar, crec que tenien que escoltar-se més, tenia que veure més complicitats entre tots, se'mva fer molt llarg hi ha sobre el public no ajudaven a que poden veure l'espectacle bé, amb silenci.
Lo que més em va agradar va ser el efecte del miralls i el tetris, en aquest moment va ser divertit va acompanyar molt a la música i en aquesta part les noies s'escoltaven més.
Lo que trec de tot això es que les idees eren bones però els ballarins deixaven molt que desitjar, tenien poques energia que no arriba al public.
