TIM BURTON

       És un director de cinema nord-americà. Dibuixant, escriptor i artista plàstic, Burton ha col•laborat en produccions animades, començant per Disney, on va participar en la pel•lícula Tod i Toby en 1981 La primera pel•lícula com a director va ser Vincent, els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe. El seu estil és gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. El primer llarg metratge de Burton va ser l'adaptació de Pee-Wee's Big Adventure (La gran aventura de Pee-Wee) en 1985. Després va continuar amb Beetlejuice (1988), una comèdia de fantasmes d'humor negre.

      Des de 1990, Burton havia estat treballant com a productor i director d'art en un projecte que havia esbossat des dels seus anys d'animador a la Disney.

      Al 2000 va fer una nova versió del clàssic del cine dels 60, El planeta dels simis. Molts es preguntaven si seria capaç de superar o igualar la versió original. Els resultats, com de costum, van dividir a la crítica i als espectadors.

Filmografia

• Alice in Wonderland (2010)
• Sweeney Todd (2007)
• Bones (2006)
• La núvia cadàver 2005
• Charlie i la fàbrica de xocolata (2005)
• Big Fish (2003)
• El planeta dels simis (2001)
• Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap (1999)
• Mars Attacks! (1996)
• James i el préssec gegant (1996) (productor)
• Ed Wood (1994)
• Malson abans de Nadal (1993)(productor i director d'art)
• Batman returns (1992)
• Edward Scissorhands (1990)
• Batman (1989)
• Beetlejuice (1988)
• La gran aventura de Pee Wee (1985)
• Frankenweenie (1984)
• Vincent (curt Animat) (1982)

CHRIS BURDEN

 (Boston, 1946), és un artista estatunidenc conegut per les seves performances.

Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona (U. de Califòrnia), de 1969 a 1971. Per a la seva tésis de 1971 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, una performance en la qual es va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el que va provocar una gran polèmica entre el personal docent.

Anys 70

Burden com artista va començar a créixer a principis dels anys 70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressió artística va ser central. La seva obra més coneguda d'aquesta època va ser potser Shoot (Tir) realitzada el (1971) al F Space en Califòrnia. Altres performances dels anys 70 van ser Five Day Locker Piece (1971), Deadman (1972), B.C. Mexico (1973), Fire Roll (1973), TV Hijack (1978) i Honest Labor (1979), obres en les quals Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen, gatejat sobre vidres trencats o s'ha ficat en un sac sota un cotxe enmig del carrer.

En 1975 va fer poques performances i va començar un període en el qual va crear instal•lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la política. El 1975 va crear el B-Car, un vehicle lleuger completament operatiu que ell va descriure com capaç de "viatjar a 100 milles per hora i recórrer 100 milles per galó". Altres treballs d'aquest període van ser: DIECIMILA (1977), un facsímil d'un bitllet de 10.000 lires, "The Speed of Light Machine" (1983) (La màquina de la velocitat de la llum), que va reconstruir un experiment científic amb que "veure" la velocitat de la llum; i la instal•lació C.B.T.V. (1977), una reconstrucció de la primera televisió.

Autorretrat de EDGAR ALLAN POE

Aquest és el autorretrat fotomontatge de Edgar Allan Poe.

     Està inspirat en el conté de CORAZÓN DELATOR. En el meu autoretrat el que vull representar  és la tortura que comporta a matar a un ancià que el cuidava  perque tenia un ull que ho posava molt nerviós, que el va portara la bogeria.

Proves de l'autoretrat de POE

KLASSICS

        L'obra va tenir lloc en el teatre Ponent d'un petit format, l'obra va consistir en un recitar de poema d'autors catalans, el recitar el van interpretar Òscar que era Gabriel Ferrater i Mariona que era Helena una ex alumna de Ferrater, l'acció es va desenvolupar en un penya segat (lloc real) i en el llimbs (lloc no real) .

        L’obra explica que la dona Helena va tindre un accidenti que es queda en coma i que estava a punt de morir i quan desperta es troba en un penya segat i amb ella està un home , en el lloc és celebrava un recitar de poema a honor del professor Ferrater i ells únics convidats eren ells dos, ells es van posar a llegir els poemes i ella de cop i volta es dóna compte que aquell home era el seu professor a part de això també ells havien tingut una relació sentimental i li diu que per que no es marxa al altre lloc i ella intenta ajudar a que se marxi i ella es vol marxar amb ell per que encara se l’estima. Però el li diu que encara no es el seu temp, el professor Ferrater l’ultim que va fer, va ser escriure un poema i quan ho va acabar, va poger marxar i ella va tornar a la vida.

        L’obra al principi no la vaig entendre però a la mide que va anar transcorrin la vaig entendre, se’n va fer una mica pesada, pero en general en va agradar.

• SOL PICÓ.

         L’espectacle del ball de les mosques de Sol Picor en va agradar molt però hi havien algunes coses que no. Hi anava de una dona que volia representar que era maca però que en veritat no ho era, era una dona vella i lletja. En va costar en entendre lo que volia representar i encara no estic realment segura si volia representar allò, l’espectacle va tindre petites coses que jo no veia la concordant-se en una cosa i l’altra, van començar amb una cosa que tenia molta importància i de cop i volta ho va deixar de tindre. El seu espectacle va tindre música, ball, sentit del humor i va haver un moment que va aparèixer la màgia, tota aquesta mescla va estar bé.

       Els musics tocaven molt bé, lo que feia la saxó era molt impressionant, perquè a la mateixa vegada que tocava l’estava arrossegant pel terra, però lo que en va etresar va ser que tota l’estona estavan tocant i apart la música estava molt alta , ho entent que hi havia gent que això li agradava però a mi no perquè quan parlava la Sol no la hi escoltava.

      Els ballarins ballaven molt bé em van encantar, però en mig de l’actuació un home entrava i sortia, i donava la sensació que veia una cosa diferent als altres i quan passaejava per l’escenari li treia importància als altres perquè en fitxava en ell hi pensava que anava a fer un altra cosa. El moment que més en va agradar va ser quan la Sol va començar a taconadejar en punta que això es una cosa molt difícil i el mèrit que té la dona va fer una actuació i estava lesionada, En va agradar molt.