Howard

Aquest projecte anava sobre el meu recorregut que fem dia a dia a part de ser un projecte que nomes fos marcar el teu recorregut també era la simbolització que te.

Lo millor que vaig trobar en aquest projecte va ser la llibertat que vam tenir perquè no ens donava cap consignes, simplement tenien que deixar lliure la nostra ment, però com sempre nosaltres ens posaven obstacles i els complicaven mes. Aquest projecte era un treball en grup i aixo també van trobar dificultats perquè nosaltres estem acostumats a treballar individuals i treballar en grup es una de les coses complicades a fer perquè cada un te un pensament i quasi sempre no son els mateix, però tampoc no van trobar aquí un problema greu.
Em va agradar perquè la seva forma de treballar era interessant i a part mai havia fet una cosa aixi i va estar bastant be perquè nosaltres van ser el primer grup i vam deixar unes pautes i desprès el resultat que va tenir en va agradar moltíssim.

El país del sí i el país del no.

El 26 de febrer al teatre Auditori de Granollers (sala gran) ve manar a veure “El país del si i el país del no” és l'espectacle fruit d'una nova col•laboració entre el coreògraf Rafael Bonachela i el compositor Ezio Bosso i el primer espectacle que ell és director i coreogràfic de la Sydney Dance Company(la seva pròpia companya). L’espectacle va durar aproximadament 1hora i 30 min.

Al començament el coreògrafs en va deixar un vídeo on ens va desitjar que desfruitéssim. L’espectacle tractava de que exploren el món dels signes i símbols que governen en la vida i desperten records passats enterrats, es tracta de la investigació més profunda del poder de la imaginació i l'habilitat del cos humà per donar forma a la memòria i als sentiments, l’escenografia que van triar va ser senzilla però adequada per el que feien estava composta de unes llums que estaven posades verticals i horitzontals que s’encenien en certs moments i en el fons anaven cambiant de color segons les emocions, el vestuari que portaven era blanc i crec que lo van triar perque aquest color transmet imparcialitat. Quan la noia va fer el seu “solo”, en aquest moment va representar un record de la seva infància. Desprès d’això es van anan afegint més ballarins, tots tenien una tècnica impressionant, el que més em va agradar fa ser com movien els seus braços, ho feien amb molta rapidesa i la delicadesa de moure qualsevol part del cos, cada moviment que feien ho tenien controlat el que no em va agradar va ser quan no expressaven perquè em trencava l’imaginari.

Quan es va acabar l’espectacle vem tindre una conversació amb els desde Sitney amb Rafael i amb una de les ballarines que parlava molt poc castellà i gracies a això ens van ajudar per resoldre alguns dubtes que tenien sobre del que havien vist. Va ser un espectacle que anava dels sentiments i que transmetia bastant.

Proves escaner

Això ès un full arrugat.

Això és un jersey, el que podem
apreciar és la seva textura.

                                                                      Aquest es un tros de tela.

Aquesta és una galeta trencada.

El mon de CAROLINE

Aquesta pel.licula va ser dirigida per Henry Selick, el realitzador de Malson abans de Nadal, Els mons de Coraline és la primera pel·lícula d'animació stop-motion rodada en 3-D i alta definició encara que nosaltres la no la van veure en 3-D.

La pel·lícula narra la història d' una noia d'once anys (amb la veu de Dakota Fanning)ue vol trobar el seu lloc al món , ella amb els seus pares es traslladan a una casa nova i ha hi troba una porta secreta, la obre i descobreix una segona versió de la seva vida. A primera vista, la realitat paral·lela és curiosament semblada a la seva vida de debò, encara que molt millor que la real perque ha hi els seus pares son més carinyosos, la tracten molt millor... Però quan la seva increïble i meravellosa aventura comença a prendre un peligre i la seva altra mare (la veu de Teri Hatcher) intenta mantenir-la al seu costatperque l'estime sempre, Coraline haurà de recórrer a la seva determinació i coratge i amb l'ajuda dels veïns i a un gat negre amb el do del parla per a salvar als seus autèntics pares, i regressar a casa(a la seva vida real).

Aquesta pel.lícula es molt semblant com Mago de Oz, Mary Poppins i Alicia al païs de les meravelles, ja que totes aquestes la protagonista pel.l'icules els protagonistes es traslladan a un món fantàstic, meravellos... Però aquesta pel·lícula és diferent perque està fetà en stop-motion i es veu que darrera de aquesta pel.lícula hi ha un treball molt gran, perque es veu que es molt costos alhora de fer-ho.

VINÇON!

Aquesta tenda està situada en Passeig de Gràcia, 96 (Barcelona), podem trobar accessoris per la casa.

La seva decoració es estrany però original la manera de decorar per que això crida l'atenció, va haver un aparador que en va agradar molt.

Era on hi ha un sofà de color cru i a sobre hi havia dos vaixells, darrera hi ha una tela blanca de fons i que d'alli penjaven mocadors,a cada costat del sofà hi havien tauletes cobertes amb teles blanques, en una hi havia una llampara i un vaixell i a l'altre solament hi havia un vaixell, del terra hi ha llum i ha un llampara de peu, que aquesta destaca més per la seva grandària.

En els altres aparadors eren molt diferents en un hi havien mitjons penjants, en un altre motos... eren tots diferents.