El 26 de febrer al teatre Auditori de Granollers (sala gran) ve manar a veure “El país del si i el país del no” és l'espectacle fruit d'una nova col•laboració entre el coreògraf Rafael Bonachela i el compositor Ezio Bosso i el primer espectacle que ell és director i coreogràfic de la Sydney Dance Company(la seva pròpia companya). L’espectacle va durar aproximadament 1hora i 30 min.
Al començament el coreògrafs en va deixar un vídeo on ens va desitjar que desfruitéssim. L’espectacle tractava de que exploren el món dels signes i símbols que governen en la vida i desperten records passats enterrats, es tracta de la investigació més profunda del poder de la imaginació i l'habilitat del cos humà per donar forma a la memòria i als sentiments, l’escenografia que van triar va ser senzilla però adequada per el que feien estava composta de unes llums que estaven posades verticals i horitzontals que s’encenien en certs moments i en el fons anaven cambiant de color segons les emocions, el vestuari que portaven era blanc i crec que lo van triar perque aquest color transmet imparcialitat. Quan la noia va fer el seu “solo”, en aquest moment va representar un record de la seva infància. Desprès d’això es van anan afegint més ballarins, tots tenien una tècnica impressionant, el que més em va agradar fa ser com movien els seus braços, ho feien amb molta rapidesa i la delicadesa de moure qualsevol part del cos, cada moviment que feien ho tenien controlat el que no em va agradar va ser quan no expressaven perquè em trencava l’imaginari.
Quan es va acabar l’espectacle vem tindre una conversació amb els desde Sitney amb Rafael i amb una de les ballarines que parlava molt poc castellà i gracies a això ens van ajudar per resoldre alguns dubtes que tenien sobre del que havien vist. Va ser un espectacle que anava dels sentiments i que transmetia bastant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada