Blow up

 Blow Up: és una pel·lícula britànica-italiana-estatunidenca  (Michelangelo Antonioni) estrenada el 1966, i doblada al català. La pel·lícula va obtenir la Palma d'Or al Festival de Canes el 1967.La pel·lícula es basa en el relat curt Las babas del diablo, de Julio Cortázar.

Esta situada en Londres, anys 1960. Esta inspirada sobre un elegant fotògraf (Thomas), va un matí a un parc per fer fotos. L'indret és gairebé desert, excepte una parella que s'abraça, i que Thomas fotografia de lluny. La dona, Jane, s’adona finalment de la seva presència, i molt molesta, li reclama els negatius; però Thomas s'escapoleix. Jane el troba per la tarda, i se li ofereix: Thomas li dóna una pel·lícula, però no és la bona. Revela les fotografies del parc, i s’adona per ampliacions successives (blow-up significa «ampliació» en anglès) que ha estat de fet testimoni d'un homicidi. Va de nit al lloc i descobreix el cadàver que les seves fotografies li han revelat. De tornada a casa seva, troba el seu taller buit: tots els seus clixés i negatius han estat robats. Desemparat, busca consell amb un amic, però en va. Al matí, torna al parc, per descobrir que el cos també ha desaparegut.

Obra d'una gran modernitat, Blow Up qüestiona les relacions que mantenen la realitat i la il·lusió, a través del recorregut iniciàtic i incoherent d'un fotògraf de moda que descobreix, sortint del seu estudi, l'espessor d'una realitat que escapa als seus propòsits.

La pel·lícula aborda igualment punts més foscos, com la por de Thomas a la mort. En efecte, anant al parc, troba la tranquil·litat i la calma que necessita, i que el treball no li aporta. Però es troba de pressa enfrontat a una imatge de mort que de cap manera no ha premeditat ni fins i tot considerat, i la seva vida fa un tomb. Pren consciència de la qual és feta la vida, i que tot el pot portar. El cinema d'Antonioni és molt simbòlic i existencialista, i es troben aquestes marques en una gran part de les seves pel·lícules És també un dels rars films del director que aconseguí un cert èxit comercial, malgrat la seva austeritat.

Aquesta pel·lícula es caracteritza per la forma que aquest home fa les imatges, en lo que es inspira i perquè ho fa. Crida molt la atenció la manera de realitzar-les.

S'acabat

Ya s'acabat el projecte de la roba, ja ho tenin tot acabat, si voleu mirar les fotos les podeu trobar en la meu pagina WEB, que he penjat tot la pluja d'idees, el procés, i el projecte acabat.

HOWARD MATTHEW. Turbingeneration

Amb HOWARD MATTHEW vam fer un taller molt creatiu i especial, ell volia que fesim al terra el nostre recorregut,de casa a l'escola o qualsevol lloc que arribessim a un punt on es troben tots. Al principi va ser díficil perquè no sabiem com representar-lo, voliem fer-ho tot massa perfecte i representatiu de la realitat, quan el que haviem de fer era plasmar els nostres sentiments i sennsacions en el recooregut.

Jo vaig fer el meu poble fins l'estació i l'estació cap al institut, vaig mostra tot el camí que jo feia que es bastabt llarg, però fen-lo no vaig passar bé. Nosatres vam ser el primer grup, quam vam començar tot era blanc, per això crec que nosaltres teniem un punt més de dificultat ja que no hi havia cap exemple ni  un model a seguir, finalment el projecte acabat va quedar molt bé.

Em va agradar molt la experiència de treballar amb un artista professional HOWARD MATTHEW, i com ell ens va ensenyar coses encara que parlessim idiomes diferents. Per això no m'inportaria tornar a fer un projecte semblant, o si més no, seguir amb el mateix.

Projecte de la roba

El meu projecte de la roba si anen a principi de tot el meu projecta a cambiat en toto els aspects principi el feia sola, despres amb una altre persona fins que van fer un grups de cinc persona, cada dia ananva canviant, aquesta 5 persona tenien una relació entre si en els projecte i doncs van montar un projecte que al principi a tots ens agradava i van tirar cap a davant amb el projecte, però quan vam presentar vam veure que el projecte estava bastant malament per que el que havien fet era un caos, perque ningu renuciava a la seva proposta i la vam ajuntar sense tindra res en comú i va haver un moment que no tenian res de res volian canviar el projecte però no sabiem com, vam passar molts dies pensant i no s'em ocurria res. Fins que un dia ems van donar conte que tot això que nosaltres tenien era un caos i apartir d'auqest moment nosaltres vam començar a treballar.

EL nostre projecte es diu KAOS.

El que volem dir és que el desordre sobte al orde, i o volem representar es el orde aparent.

Lo volem representar.

Primer posar una panell de avelles ja que es una estructura molt esquema que això simbolitzi l'orde i a sobre d'això hi hagi la roba desordenada i a dalt de la roba volem posar un mirall perque depent de on miris veras l'orde o el desordre.

(aqui deixo una fotos per que veie els nostre projecte)

Aquesta són les fotos les fotos que esten fem els molde per fer el panell d'avelles

Manel Clot

Es un professor d’art contemporani i crític d’art, que serà el crític d’art de la nostra exposició, que ens ajudarà a que el projecte vaig millor. Ens va donar consells sobre el projecte i ens dirà com plantejar-lo millor. Trindre més conferencies amb ell per anar seguint am el projecte.

En la conferencia que ens va fer ens va dir noms de alguns artistes que podíem agafar com a referència per els projectes.

(a baix i esta el artista que ens va dir )

Cindy Sherman

Cindy Sherman (19 de gener de 1954) és un nord-americà fotògraf i director de cinema de l'Oficina Killer , millor coneguda pel seu conceptuals retrats. Sherman currently lives and works in Nova York City . Sherman en l'actualitat viu i treballa a Nova York . In 1995, she was the recipient of a MacArthur Award . En 1995, va anar el destinatari d'un premio MacArthur . She is represented by Sprüth Magers Berlin London in Europe and Metre Pictures gallery in Nova York . Està representada per Sprüth Magers Berlín Londres a Europa i Metre Galeria de fotos a Nova York .

(Aquest es un dels artista que va dir Manel Clot.)