HOWARD MATTHEW. Turbingeneration

Amb HOWARD MATTHEW vam fer un taller molt creatiu i especial, ell volia que fesim al terra el nostre recorregut,de casa a l'escola o qualsevol lloc que arribessim a un punt on es troben tots. Al principi va ser díficil perquè no sabiem com representar-lo, voliem fer-ho tot massa perfecte i representatiu de la realitat, quan el que haviem de fer era plasmar els nostres sentiments i sennsacions en el recooregut.

Jo vaig fer el meu poble fins l'estació i l'estació cap al institut, vaig mostra tot el camí que jo feia que es bastabt llarg, però fen-lo no vaig passar bé. Nosatres vam ser el primer grup, quam vam començar tot era blanc, per això crec que nosaltres teniem un punt més de dificultat ja que no hi havia cap exemple ni  un model a seguir, finalment el projecte acabat va quedar molt bé.

Em va agradar molt la experiència de treballar amb un artista professional HOWARD MATTHEW, i com ell ens va ensenyar coses encara que parlessim idiomes diferents. Per això no m'inportaria tornar a fer un projecte semblant, o si més no, seguir amb el mateix.

Projecte de la roba

El meu projecte de la roba si anen a principi de tot el meu projecta a cambiat en toto els aspects principi el feia sola, despres amb una altre persona fins que van fer un grups de cinc persona, cada dia ananva canviant, aquesta 5 persona tenien una relació entre si en els projecte i doncs van montar un projecte que al principi a tots ens agradava i van tirar cap a davant amb el projecte, però quan vam presentar vam veure que el projecte estava bastant malament per que el que havien fet era un caos, perque ningu renuciava a la seva proposta i la vam ajuntar sense tindra res en comú i va haver un moment que no tenian res de res volian canviar el projecte però no sabiem com, vam passar molts dies pensant i no s'em ocurria res. Fins que un dia ems van donar conte que tot això que nosaltres tenien era un caos i apartir d'auqest moment nosaltres vam començar a treballar.

EL nostre projecte es diu KAOS.

El que volem dir és que el desordre sobte al orde, i o volem representar es el orde aparent.

Lo volem representar.

Primer posar una panell de avelles ja que es una estructura molt esquema que això simbolitzi l'orde i a sobre d'això hi hagi la roba desordenada i a dalt de la roba volem posar un mirall perque depent de on miris veras l'orde o el desordre.

(aqui deixo una fotos per que veie els nostre projecte)

Aquesta són les fotos les fotos que esten fem els molde per fer el panell d'avelles

Manel Clot

Es un professor d’art contemporani i crític d’art, que serà el crític d’art de la nostra exposició, que ens ajudarà a que el projecte vaig millor. Ens va donar consells sobre el projecte i ens dirà com plantejar-lo millor. Trindre més conferencies amb ell per anar seguint am el projecte.

En la conferencia que ens va fer ens va dir noms de alguns artistes que podíem agafar com a referència per els projectes.

(a baix i esta el artista que ens va dir )

Cindy Sherman

Cindy Sherman (19 de gener de 1954) és un nord-americà fotògraf i director de cinema de l'Oficina Killer , millor coneguda pel seu conceptuals retrats. Sherman currently lives and works in Nova York City . Sherman en l'actualitat viu i treballa a Nova York . In 1995, she was the recipient of a MacArthur Award . En 1995, va anar el destinatari d'un premio MacArthur . She is represented by Sprüth Magers Berlin London in Europe and Metre Pictures gallery in Nova York . Està representada per Sprüth Magers Berlín Londres a Europa i Metre Galeria de fotos a Nova York .

(Aquest es un dels artista que va dir Manel Clot.)

Superlatives parxis

Aquesta es una  exposició de Oriol Vilanova i el que vol demostrar es una visió crítica sobre les actituds humanes enfront del fracàs i l’èxit.

Oriol exposa els coneguts Rècords Guiness per analitzar la situació que esta passant al mon. I no entend per què aquests records són tant populars. Aquests rècords són, normalment, habilitats vanals sense cap tipus d’objectiu ni utilitat. Els records que es fan son unes barbaritats com per ejemple ( l'home mes gran del mon) Aquests rècords es basen en els superlativitat de l’acció en un moment concret fins que no es superi en un futur. Això no deixa de ser superflu.

 

L'exposicio estava exposada.

- Un armari amb totes els llibres dels Rècords Guiness des de el seu inici fins a l'actualitat. I aixi veiem el progrés.

Objectes desclasificats.

Col.lecció d'art contemporani.

Bosses de basures

En aquesta exposició poden trobar aquells objectes que formen part de la nostra quotidianitat que han determinat les creacions de molts artistes. Els antecedents es remunten al surrealisme i, durant les dècades de 1960 i 1970, a Fluxus i l'art conceptual.

Actualment, l'objecte de consum forma part de la nostra experiència en l'art. Molts artistes han actualitzat el ready-made i han desplaçat el significat i la naturalesa originals d'objectes de tot tipus, l'interès dels quals es troba en els processos d'exploració, sistematització i col·leccionisme.

En les seves obres, els objectes agafen una forma nova, contemporània, que no és la de l'objecte únic i original, sinó la del seu reconeixement com a art.

L'exposició aplega una selecció d'obres d'artistes com ara Sherrie Levine, Allan McCollum, Katharina Fritsch, Carlos Pazos, Ana Laura Aláez i Sophie Calle...

Figures de verges maria en color groc.

Federico Fellini.

Considerat uns dels millors productors del cinema, Federico Fellini (Rímini, 1920 - Roma, 1993) altera en la seva obra les regles de la narració, deconstruye el relat i reconcibe el cinema amb llibertat. La seva filmografía constituïx un món particular, privat i personal, d'imatges líriques i poètiques.

El circo de las ilusiones. 

Aquesta exposició va ser Organitzada per l'Obra Social la Caixa i NBC Photographie, posa molt interes en les obsessions de Fellini, les imatges que li van inspirar, les quals va somiar i les quals va construir. Així, es deté en aspectes inherents al món felliniano, com la dona en tot la seva polimorfismo, l'ambigüitat del seu sentiment religiós, el psicoanàlisi i els somnis o la seva relació amb els mitjans de comunicació. La mostra reuneix una iconografia diversa, amb més de 400 peces, entre fotografies, dibuixos, revistes, còmics, cartells, entrevistes i extractes de films, alguns d'ells inèdits fins a ara. Tot, amb el doble objectiu de posar en relleu els mecanismes de la creació felliniana i explicar tot el seu cinema a partir d'una nova mirada, abordant d'una forma més àmplia el segle XX, el segle del cinema, de la premsa, de la televisió i de la publicitat: la fàbrica de les imatges. Federico Fellini. 

Obres mes importants :

Dolce vita 

8 1/2

Lleó d'ort