Blow up

 Blow Up: és una pel·lícula britànica-italiana-estatunidenca  (Michelangelo Antonioni) estrenada el 1966, i doblada al català. La pel·lícula va obtenir la Palma d'Or al Festival de Canes el 1967.La pel·lícula es basa en el relat curt Las babas del diablo, de Julio Cortázar.

Esta situada en Londres, anys 1960. Esta inspirada sobre un elegant fotògraf (Thomas), va un matí a un parc per fer fotos. L'indret és gairebé desert, excepte una parella que s'abraça, i que Thomas fotografia de lluny. La dona, Jane, s’adona finalment de la seva presència, i molt molesta, li reclama els negatius; però Thomas s'escapoleix. Jane el troba per la tarda, i se li ofereix: Thomas li dóna una pel·lícula, però no és la bona. Revela les fotografies del parc, i s’adona per ampliacions successives (blow-up significa «ampliació» en anglès) que ha estat de fet testimoni d'un homicidi. Va de nit al lloc i descobreix el cadàver que les seves fotografies li han revelat. De tornada a casa seva, troba el seu taller buit: tots els seus clixés i negatius han estat robats. Desemparat, busca consell amb un amic, però en va. Al matí, torna al parc, per descobrir que el cos també ha desaparegut.

Obra d'una gran modernitat, Blow Up qüestiona les relacions que mantenen la realitat i la il·lusió, a través del recorregut iniciàtic i incoherent d'un fotògraf de moda que descobreix, sortint del seu estudi, l'espessor d'una realitat que escapa als seus propòsits.

La pel·lícula aborda igualment punts més foscos, com la por de Thomas a la mort. En efecte, anant al parc, troba la tranquil·litat i la calma que necessita, i que el treball no li aporta. Però es troba de pressa enfrontat a una imatge de mort que de cap manera no ha premeditat ni fins i tot considerat, i la seva vida fa un tomb. Pren consciència de la qual és feta la vida, i que tot el pot portar. El cinema d'Antonioni és molt simbòlic i existencialista, i es troben aquestes marques en una gran part de les seves pel·lícules És també un dels rars films del director que aconseguí un cert èxit comercial, malgrat la seva austeritat.

Aquesta pel·lícula es caracteritza per la forma que aquest home fa les imatges, en lo que es inspira i perquè ho fa. Crida molt la atenció la manera de realitzar-les.

S'acabat

Ya s'acabat el projecte de la roba, ja ho tenin tot acabat, si voleu mirar les fotos les podeu trobar en la meu pagina WEB, que he penjat tot la pluja d'idees, el procés, i el projecte acabat.

HOWARD MATTHEW. Turbingeneration

Amb HOWARD MATTHEW vam fer un taller molt creatiu i especial, ell volia que fesim al terra el nostre recorregut,de casa a l'escola o qualsevol lloc que arribessim a un punt on es troben tots. Al principi va ser díficil perquè no sabiem com representar-lo, voliem fer-ho tot massa perfecte i representatiu de la realitat, quan el que haviem de fer era plasmar els nostres sentiments i sennsacions en el recooregut.

Jo vaig fer el meu poble fins l'estació i l'estació cap al institut, vaig mostra tot el camí que jo feia que es bastabt llarg, però fen-lo no vaig passar bé. Nosatres vam ser el primer grup, quam vam començar tot era blanc, per això crec que nosaltres teniem un punt més de dificultat ja que no hi havia cap exemple ni  un model a seguir, finalment el projecte acabat va quedar molt bé.

Em va agradar molt la experiència de treballar amb un artista professional HOWARD MATTHEW, i com ell ens va ensenyar coses encara que parlessim idiomes diferents. Per això no m'inportaria tornar a fer un projecte semblant, o si més no, seguir amb el mateix.

Projecte de la roba

El meu projecte de la roba si anen a principi de tot el meu projecta a cambiat en toto els aspects principi el feia sola, despres amb una altre persona fins que van fer un grups de cinc persona, cada dia ananva canviant, aquesta 5 persona tenien una relació entre si en els projecte i doncs van montar un projecte que al principi a tots ens agradava i van tirar cap a davant amb el projecte, però quan vam presentar vam veure que el projecte estava bastant malament per que el que havien fet era un caos, perque ningu renuciava a la seva proposta i la vam ajuntar sense tindra res en comú i va haver un moment que no tenian res de res volian canviar el projecte però no sabiem com, vam passar molts dies pensant i no s'em ocurria res. Fins que un dia ems van donar conte que tot això que nosaltres tenien era un caos i apartir d'auqest moment nosaltres vam començar a treballar.

EL nostre projecte es diu KAOS.

El que volem dir és que el desordre sobte al orde, i o volem representar es el orde aparent.

Lo volem representar.

Primer posar una panell de avelles ja que es una estructura molt esquema que això simbolitzi l'orde i a sobre d'això hi hagi la roba desordenada i a dalt de la roba volem posar un mirall perque depent de on miris veras l'orde o el desordre.

(aqui deixo una fotos per que veie els nostre projecte)

Aquesta són les fotos les fotos que esten fem els molde per fer el panell d'avelles

Manel Clot

Es un professor d’art contemporani i crític d’art, que serà el crític d’art de la nostra exposició, que ens ajudarà a que el projecte vaig millor. Ens va donar consells sobre el projecte i ens dirà com plantejar-lo millor. Trindre més conferencies amb ell per anar seguint am el projecte.

En la conferencia que ens va fer ens va dir noms de alguns artistes que podíem agafar com a referència per els projectes.

(a baix i esta el artista que ens va dir )

Cindy Sherman

Cindy Sherman (19 de gener de 1954) és un nord-americà fotògraf i director de cinema de l'Oficina Killer , millor coneguda pel seu conceptuals retrats. Sherman currently lives and works in Nova York City . Sherman en l'actualitat viu i treballa a Nova York . In 1995, she was the recipient of a MacArthur Award . En 1995, va anar el destinatari d'un premio MacArthur . She is represented by Sprüth Magers Berlin London in Europe and Metre Pictures gallery in Nova York . Està representada per Sprüth Magers Berlín Londres a Europa i Metre Galeria de fotos a Nova York .

(Aquest es un dels artista que va dir Manel Clot.)

Superlatives parxis

Aquesta es una  exposició de Oriol Vilanova i el que vol demostrar es una visió crítica sobre les actituds humanes enfront del fracàs i l’èxit.

Oriol exposa els coneguts Rècords Guiness per analitzar la situació que esta passant al mon. I no entend per què aquests records són tant populars. Aquests rècords són, normalment, habilitats vanals sense cap tipus d’objectiu ni utilitat. Els records que es fan son unes barbaritats com per ejemple ( l'home mes gran del mon) Aquests rècords es basen en els superlativitat de l’acció en un moment concret fins que no es superi en un futur. Això no deixa de ser superflu.

 

L'exposicio estava exposada.

- Un armari amb totes els llibres dels Rècords Guiness des de el seu inici fins a l'actualitat. I aixi veiem el progrés.

Objectes desclasificats.

Col.lecció d'art contemporani.

Bosses de basures

En aquesta exposició poden trobar aquells objectes que formen part de la nostra quotidianitat que han determinat les creacions de molts artistes. Els antecedents es remunten al surrealisme i, durant les dècades de 1960 i 1970, a Fluxus i l'art conceptual.

Actualment, l'objecte de consum forma part de la nostra experiència en l'art. Molts artistes han actualitzat el ready-made i han desplaçat el significat i la naturalesa originals d'objectes de tot tipus, l'interès dels quals es troba en els processos d'exploració, sistematització i col·leccionisme.

En les seves obres, els objectes agafen una forma nova, contemporània, que no és la de l'objecte únic i original, sinó la del seu reconeixement com a art.

L'exposició aplega una selecció d'obres d'artistes com ara Sherrie Levine, Allan McCollum, Katharina Fritsch, Carlos Pazos, Ana Laura Aláez i Sophie Calle...

Figures de verges maria en color groc.

Federico Fellini.

Considerat uns dels millors productors del cinema, Federico Fellini (Rímini, 1920 - Roma, 1993) altera en la seva obra les regles de la narració, deconstruye el relat i reconcibe el cinema amb llibertat. La seva filmografía constituïx un món particular, privat i personal, d'imatges líriques i poètiques.

El circo de las ilusiones. 

Aquesta exposició va ser Organitzada per l'Obra Social la Caixa i NBC Photographie, posa molt interes en les obsessions de Fellini, les imatges que li van inspirar, les quals va somiar i les quals va construir. Així, es deté en aspectes inherents al món felliniano, com la dona en tot la seva polimorfismo, l'ambigüitat del seu sentiment religiós, el psicoanàlisi i els somnis o la seva relació amb els mitjans de comunicació. La mostra reuneix una iconografia diversa, amb més de 400 peces, entre fotografies, dibuixos, revistes, còmics, cartells, entrevistes i extractes de films, alguns d'ells inèdits fins a ara. Tot, amb el doble objectiu de posar en relleu els mecanismes de la creació felliniana i explicar tot el seu cinema a partir d'una nova mirada, abordant d'una forma més àmplia el segle XX, el segle del cinema, de la premsa, de la televisió i de la publicitat: la fàbrica de les imatges. Federico Fellini. 

Obres mes importants :

Dolce vita 

8 1/2

Lleó d'ort

Howard

Aquest projecte anava sobre el meu recorregut que fem dia a dia a part de ser un projecte que nomes fos marcar el teu recorregut també era la simbolització que te.

Lo millor que vaig trobar en aquest projecte va ser la llibertat que vam tenir perquè no ens donava cap consignes, simplement tenien que deixar lliure la nostra ment, però com sempre nosaltres ens posaven obstacles i els complicaven mes. Aquest projecte era un treball en grup i aixo també van trobar dificultats perquè nosaltres estem acostumats a treballar individuals i treballar en grup es una de les coses complicades a fer perquè cada un te un pensament i quasi sempre no son els mateix, però tampoc no van trobar aquí un problema greu.
Em va agradar perquè la seva forma de treballar era interessant i a part mai havia fet una cosa aixi i va estar bastant be perquè nosaltres van ser el primer grup i vam deixar unes pautes i desprès el resultat que va tenir en va agradar moltíssim.

El país del sí i el país del no.

El 26 de febrer al teatre Auditori de Granollers (sala gran) ve manar a veure “El país del si i el país del no” és l'espectacle fruit d'una nova col•laboració entre el coreògraf Rafael Bonachela i el compositor Ezio Bosso i el primer espectacle que ell és director i coreogràfic de la Sydney Dance Company(la seva pròpia companya). L’espectacle va durar aproximadament 1hora i 30 min.

Al començament el coreògrafs en va deixar un vídeo on ens va desitjar que desfruitéssim. L’espectacle tractava de que exploren el món dels signes i símbols que governen en la vida i desperten records passats enterrats, es tracta de la investigació més profunda del poder de la imaginació i l'habilitat del cos humà per donar forma a la memòria i als sentiments, l’escenografia que van triar va ser senzilla però adequada per el que feien estava composta de unes llums que estaven posades verticals i horitzontals que s’encenien en certs moments i en el fons anaven cambiant de color segons les emocions, el vestuari que portaven era blanc i crec que lo van triar perque aquest color transmet imparcialitat. Quan la noia va fer el seu “solo”, en aquest moment va representar un record de la seva infància. Desprès d’això es van anan afegint més ballarins, tots tenien una tècnica impressionant, el que més em va agradar fa ser com movien els seus braços, ho feien amb molta rapidesa i la delicadesa de moure qualsevol part del cos, cada moviment que feien ho tenien controlat el que no em va agradar va ser quan no expressaven perquè em trencava l’imaginari.

Quan es va acabar l’espectacle vem tindre una conversació amb els desde Sitney amb Rafael i amb una de les ballarines que parlava molt poc castellà i gracies a això ens van ajudar per resoldre alguns dubtes que tenien sobre del que havien vist. Va ser un espectacle que anava dels sentiments i que transmetia bastant.

Proves escaner

Això ès un full arrugat.

Això és un jersey, el que podem
apreciar és la seva textura.

                                                                      Aquest es un tros de tela.

Aquesta és una galeta trencada.

El mon de CAROLINE

Aquesta pel.licula va ser dirigida per Henry Selick, el realitzador de Malson abans de Nadal, Els mons de Coraline és la primera pel·lícula d'animació stop-motion rodada en 3-D i alta definició encara que nosaltres la no la van veure en 3-D.

La pel·lícula narra la història d' una noia d'once anys (amb la veu de Dakota Fanning)ue vol trobar el seu lloc al món , ella amb els seus pares es traslladan a una casa nova i ha hi troba una porta secreta, la obre i descobreix una segona versió de la seva vida. A primera vista, la realitat paral·lela és curiosament semblada a la seva vida de debò, encara que molt millor que la real perque ha hi els seus pares son més carinyosos, la tracten molt millor... Però quan la seva increïble i meravellosa aventura comença a prendre un peligre i la seva altra mare (la veu de Teri Hatcher) intenta mantenir-la al seu costatperque l'estime sempre, Coraline haurà de recórrer a la seva determinació i coratge i amb l'ajuda dels veïns i a un gat negre amb el do del parla per a salvar als seus autèntics pares, i regressar a casa(a la seva vida real).

Aquesta pel.lícula es molt semblant com Mago de Oz, Mary Poppins i Alicia al païs de les meravelles, ja que totes aquestes la protagonista pel.l'icules els protagonistes es traslladan a un món fantàstic, meravellos... Però aquesta pel·lícula és diferent perque està fetà en stop-motion i es veu que darrera de aquesta pel.lícula hi ha un treball molt gran, perque es veu que es molt costos alhora de fer-ho.

VINÇON!

Aquesta tenda està situada en Passeig de Gràcia, 96 (Barcelona), podem trobar accessoris per la casa.

La seva decoració es estrany però original la manera de decorar per que això crida l'atenció, va haver un aparador que en va agradar molt.

Era on hi ha un sofà de color cru i a sobre hi havia dos vaixells, darrera hi ha una tela blanca de fons i que d'alli penjaven mocadors,a cada costat del sofà hi havien tauletes cobertes amb teles blanques, en una hi havia una llampara i un vaixell i a l'altre solament hi havia un vaixell, del terra hi ha llum i ha un llampara de peu, que aquesta destaca més per la seva grandària.

En els altres aparadors eren molt diferents en un hi havien mitjons penjants, en un altre motos... eren tots diferents.

SOMNIS ENTRE GUERRES

El passat diumenge 31 de gener a les 19:00h, en el Teatre Auditori de Granollers (Sala petita) es va realitzar un concert de l’Orquestra de cambra amb l’espectacle  “somnis entre guerres” que es proposa com una reflexió sobre el tema de la Pau, homenatge a la cultura de la NO VIOLÈNCIA, aquesta obra la van fer 3 compositors diferents: Paul Hindemith, Manuel de Falla i de Albert Roussel.

Les obres  d‘aquest programa van ser escrites entre 1908-1926, un període convuls i molt dinàmic. Roussel es va implicar activament en els moviments progressistes de la França dels anys vint i trenta, Falla com Hindemith van sofrir la repressió del feixisme, víctimes també de la repressió i de les bombes. Ells eren músics compromesos amb el poble, amb la revolució dels esperits i dels costums, amb un món nou. Les il·lusions que es van crear en aquesta època de revoltes populars, guerres mundials, forts contrastos i expansió de nous ideals, va propiciar un gran dinamisme artístic. Músiques per públics d’amateurs, d’amics,fetes per èpoques de crisis, amb pocs efectius, escassos pressupostos, com si diguéssim músiques per l’actualitat.

L’Orquestra de Cambra de Granollers és des de l’any 2002, orquestra resident al Teatre Auditori de Granollers, on cada temporada presenta un espectacle estable de concerts. I aquesta vegada ens va interpretar “somnis entre guerres” dirigida per Francesc Guillén interpretada per diferents formacions de l’Orquestra  de petit format(Daniel Espasa tocava el Clavicèmbal i piano)

ELECTRA.

L'Adreça de Teatre UNAM presenta la posada en escena Electra de Marguerite Yourcenar, coproduïda i dirigida per Salvador Garcin, va ser produïda el dia 29 de gener en el teatre Ponent traduïda al català .

Electra tan bé coneguda com “la caiguda de les màscares” és una de les obres més dramàtiques de l'autora francesa Marguerite Yourcenar, recordada a més de la seva qualitat literària i la seva fascinació pel món antic, per ser la primera dona admesa en l'Acadèmia Francesa des de la seva fundació (1634) .

Aquest drama basat en la tragèdia de Sófocles agafa el tema clàssic a través d'una mirada contemporània, ja que ens duu a interpretar les relacions familiars i a veure con son els seus protagonistes, els personatges descobrixen amb horror qui són en realitat i el que signifiquen per a l'altre, descobriment que justifica el crim original.

Els personatges que han estat integrat per actors de reconeguda en teatre, cinema i televisió com: Nailea Norvind, Esteban Soberanes, Rodrigo Vázquez, Fabián Storniolo, Margarita Sanz i Rafael Sánchez Navarro; acompanyats per l'escenografia de Philippe Amand, la il•luminació de Víctor Zapatero i el vestuari de Eloise Kazán. El resultat és un festí audiovisual en el qual la imatge plagada de significat es torna un discurs que corre paral•lel a la bellesa poètica i als abastos filosòfics del text.

Pluja d'idees!

El projecte de la roba lo que he pensat ha sigut de representar amb els color de la roba, els sentiments es una idea que encara no la he aprofundit tant perque no se on en portarà.

EXEMPLE.

*El color vermell vol significar amor.

*El color blau vol significar la pau.

Miroslaw Balka

Miroslaw Balka va nèixer a Varsovia una petita poblaci de Polonia en el 1958.

Va ser educat en un ambient catòlic i socialista. El seu pare era gravador i la seva mare  escultora i d'aquí surt  l'interés per l'escultura.

Balka va continuar amb la tradició familiar i feia escultures amb materials com el paper,cuir ,metall o inclús sal, per realitzar esculturas marcades per la fragilitat i la vulnerabilitat . Él es es caracteritza per la seva relació amb el quotidià i humà. Es tracta d'adaptar el material a una dimensió física, corpòrea, a la idea d'experiència a el biogràfic.

Les seves escultures estan acostuma a relacuionar-se amb la geometria (recordant la seva habitació a la seva casa d' Otwock.)

ART LOVE!

L'ART DE LA MEVA CASA.

Aquest és un cuadre de la meva casa que te un valor sentimental, encara que es un a mica per no dir bastant lleig. És una cuadre de una dona despullada, no se el seu significat.

Això es una decoració que uns amics ens van portar de les Illes Canarias. Són dos animals amb fruits, el significat de això no ho se.

Projecte guarderia

El projecte de la guarderia va tenir un resultat que em va agradar, però el transcurs que va tindre no va ser molt bo perque vam tindre problemes de molts tipus (em faltava hores per practicar, anaven molts justos de temps,va surtir probleme entre nosaltres...) però al final va surtir bé.

Quan ho disfrutava surtia de mi la nena petita que porto dintre, veure les cares dels nenes que alucinavem quan es movien les teles era molt agradable perque veies que  lo que has fet a tingut resultat.

Analitzar webs

http://www.antena3.com/ : aquesta pagina crec per mi que està bastant bé, però ho veig una mica carregada de publicitat i altres coses.

En primer pla veig tots anuncis de series que patrocina aquesta pagina, esta bé explicat perque és molt visible les seves aplicacions.

El disseny: utilitza el color és blanc i taronja que son els que predomina més, les noticies que surten estan separades per cuadrats, esta bé estructurat.

Lo que es pots veure en aquesta pagina es les noticies, series de televisio, programació, publicitats d'anuncis...

Aquesta web es una pagina d'entreteniments.

http://www.softcatala.org/ Aquesta pagina es bastant diferent a l'altre´, esta millor explicada les coses i la publicitat és minima.

En primer pla hi ha noticies fets que la pagina, per accedir a les coses es molt mes sencills

El disseny: utilitza el color vermell i blanc que són els que predominan més.

És una pagina per consultar i ayudar perque pots trobar traducció del català al castellà, corrector...