FLEX FLEX

L'espectacle de FLEX FLEX no va ser com el de Sol Picó, era de dansa contemporània però va ser totalment diferent.

Era una obra on hi havien quatre noies i un noi era un espectacle per nens de primaries. Utilitzaven molts colors, formes i músiques que feia cridar l'atenció, i això característiques que era per a un public més jove, i per aquest motiu al public més gran no li va agradar o no li va interessar tant. Lo que menys en va agradar de aquest obra va se que les noies quan ballaven no transmetia res i que pel meu gust no ho feien tant bé, no era dolenta però no en va agradar, crec que tenien que escoltar-se més, tenia que veure més complicitats entre tots, se'mva fer molt llarg hi ha sobre el public no ajudaven a que poden veure l'espectacle bé, amb silenci.

Lo que més em va agradar va ser el efecte del miralls i el tetris, en aquest moment va ser divertit va acompanyar molt a la música i en aquesta part les noies s'escoltaven més.

Lo que trec de tot això es que les idees eren bones però els ballarins deixaven molt que desitjar, tenien poques energia que no arriba al public.

TIM BURTON

       És un director de cinema nord-americà. Dibuixant, escriptor i artista plàstic, Burton ha col•laborat en produccions animades, començant per Disney, on va participar en la pel•lícula Tod i Toby en 1981 La primera pel•lícula com a director va ser Vincent, els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe. El seu estil és gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. El primer llarg metratge de Burton va ser l'adaptació de Pee-Wee's Big Adventure (La gran aventura de Pee-Wee) en 1985. Després va continuar amb Beetlejuice (1988), una comèdia de fantasmes d'humor negre.

      Des de 1990, Burton havia estat treballant com a productor i director d'art en un projecte que havia esbossat des dels seus anys d'animador a la Disney.

      Al 2000 va fer una nova versió del clàssic del cine dels 60, El planeta dels simis. Molts es preguntaven si seria capaç de superar o igualar la versió original. Els resultats, com de costum, van dividir a la crítica i als espectadors.

Filmografia

• Alice in Wonderland (2010)
• Sweeney Todd (2007)
• Bones (2006)
• La núvia cadàver 2005
• Charlie i la fàbrica de xocolata (2005)
• Big Fish (2003)
• El planeta dels simis (2001)
• Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap (1999)
• Mars Attacks! (1996)
• James i el préssec gegant (1996) (productor)
• Ed Wood (1994)
• Malson abans de Nadal (1993)(productor i director d'art)
• Batman returns (1992)
• Edward Scissorhands (1990)
• Batman (1989)
• Beetlejuice (1988)
• La gran aventura de Pee Wee (1985)
• Frankenweenie (1984)
• Vincent (curt Animat) (1982)

CHRIS BURDEN

 (Boston, 1946), és un artista estatunidenc conegut per les seves performances.

Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona (U. de Califòrnia), de 1969 a 1971. Per a la seva tésis de 1971 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, una performance en la qual es va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el que va provocar una gran polèmica entre el personal docent.

Anys 70

Burden com artista va començar a créixer a principis dels anys 70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressió artística va ser central. La seva obra més coneguda d'aquesta època va ser potser Shoot (Tir) realitzada el (1971) al F Space en Califòrnia. Altres performances dels anys 70 van ser Five Day Locker Piece (1971), Deadman (1972), B.C. Mexico (1973), Fire Roll (1973), TV Hijack (1978) i Honest Labor (1979), obres en les quals Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen, gatejat sobre vidres trencats o s'ha ficat en un sac sota un cotxe enmig del carrer.

En 1975 va fer poques performances i va començar un període en el qual va crear instal•lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la política. El 1975 va crear el B-Car, un vehicle lleuger completament operatiu que ell va descriure com capaç de "viatjar a 100 milles per hora i recórrer 100 milles per galó". Altres treballs d'aquest període van ser: DIECIMILA (1977), un facsímil d'un bitllet de 10.000 lires, "The Speed of Light Machine" (1983) (La màquina de la velocitat de la llum), que va reconstruir un experiment científic amb que "veure" la velocitat de la llum; i la instal•lació C.B.T.V. (1977), una reconstrucció de la primera televisió.

Autorretrat de EDGAR ALLAN POE

Aquest és el autorretrat fotomontatge de Edgar Allan Poe.

     Està inspirat en el conté de CORAZÓN DELATOR. En el meu autoretrat el que vull representar  és la tortura que comporta a matar a un ancià que el cuidava  perque tenia un ull que ho posava molt nerviós, que el va portara la bogeria.

Proves de l'autoretrat de POE

KLASSICS

        L'obra va tenir lloc en el teatre Ponent d'un petit format, l'obra va consistir en un recitar de poema d'autors catalans, el recitar el van interpretar Òscar que era Gabriel Ferrater i Mariona que era Helena una ex alumna de Ferrater, l'acció es va desenvolupar en un penya segat (lloc real) i en el llimbs (lloc no real) .

        L’obra explica que la dona Helena va tindre un accidenti que es queda en coma i que estava a punt de morir i quan desperta es troba en un penya segat i amb ella està un home , en el lloc és celebrava un recitar de poema a honor del professor Ferrater i ells únics convidats eren ells dos, ells es van posar a llegir els poemes i ella de cop i volta es dóna compte que aquell home era el seu professor a part de això també ells havien tingut una relació sentimental i li diu que per que no es marxa al altre lloc i ella intenta ajudar a que se marxi i ella es vol marxar amb ell per que encara se l’estima. Però el li diu que encara no es el seu temp, el professor Ferrater l’ultim que va fer, va ser escriure un poema i quan ho va acabar, va poger marxar i ella va tornar a la vida.

        L’obra al principi no la vaig entendre però a la mide que va anar transcorrin la vaig entendre, se’n va fer una mica pesada, pero en general en va agradar.

• SOL PICÓ.

         L’espectacle del ball de les mosques de Sol Picor en va agradar molt però hi havien algunes coses que no. Hi anava de una dona que volia representar que era maca però que en veritat no ho era, era una dona vella i lletja. En va costar en entendre lo que volia representar i encara no estic realment segura si volia representar allò, l’espectacle va tindre petites coses que jo no veia la concordant-se en una cosa i l’altra, van començar amb una cosa que tenia molta importància i de cop i volta ho va deixar de tindre. El seu espectacle va tindre música, ball, sentit del humor i va haver un moment que va aparèixer la màgia, tota aquesta mescla va estar bé.

       Els musics tocaven molt bé, lo que feia la saxó era molt impressionant, perquè a la mateixa vegada que tocava l’estava arrossegant pel terra, però lo que en va etresar va ser que tota l’estona estavan tocant i apart la música estava molt alta , ho entent que hi havia gent que això li agradava però a mi no perquè quan parlava la Sol no la hi escoltava.

      Els ballarins ballaven molt bé em van encantar, però en mig de l’actuació un home entrava i sortia, i donava la sensació que veia una cosa diferent als altres i quan passaejava per l’escenari li treia importància als altres perquè en fitxava en ell hi pensava que anava a fer un altra cosa. El moment que més en va agradar va ser quan la Sol va començar a taconadejar en punta que això es una cosa molt difícil i el mèrit que té la dona va fer una actuació i estava lesionada, En va agradar molt.

Els records (el meu diari)

La història tracta d'una noia que va caminant trista i a poc a poc sostenint entre la seva mà un diari que ho conservava de fa anys i en el contenia records trists del seu passat, aquest mateix dia ella es dirigiria a un paller amb la intenció d'oblidar aquests records, quan arriba al paller s'asseu a poc a poc i obre el diari, comença a mirar els records mes recents i amb la desesperació treu un encenedor de la bossa i crema el diari reduint-lo a cendres.

*Materials.
- Vestuari.
- Camera
- Diari
- Encenedor

*Situació

La part de darrera de la ROCA UMBERT.

*Opinió personal sobre la situació.

Hem escollit aquest lloc perquè és un lloc sobri i oblidat on en l'ambient ens transmet tristesa.

COM HO MIREM =O

L'interruptor.

L'enquadrament: és horitzontal, al mig es veu un interruptor.
Fora de camp: En el fora de camp nomes podríem veure la continuació de la paret.

La composició: La imatge està composta per l'interruptor i la paret.

El punt de vista, la distància i els plans: Pla frontal: quan s'està situat just davant i a la mateixa alçada.

Enfocament i profunditat de camp: està enfocat al interruptor i la profunditat es la paret.

Tractament de la llum i els colors: La llum és totalment natural. I els colors son oxidats

Efectes òptics: No té efectes òptics.

Trossos de ferros.

L'enquadrament: És horinzontal de uns  ferros oxidats que vaig torbar per el ROCA UMBERT.
Fora de camp: Podem trobar el terra.
Composició: He volgut mostrar aquest ferros.
El punt de vista, la distància i els plans: És un pla picat la imatge esta feta de dalt a baix.
Enfocament i profunditat de camp: L'enfocament son els ferros i la profunditat es el terra.
Tractament de la llum i els colors: La llum és totalment natural i els colors son oxidats.
Efectes òptics: No té cap efectes òptics.

Conducte d'aigua.

L'enquadrament: És horitzont la part d'un conducte d'aigua.
Fora de camp: Podem trobar la continuació del conducte.
Composició: He volgut mostrar aquest conducte.
El punt de vista, la distància i els plans: És un pla frontal està situat just davant i a la mateixa alçada.
Enfocament i profunditat de camp: L'enfocament es al conducte i la profunditat es el terra.
Tractament de la llum i els colors: La llum és totalment natural i els colors son oxidats.
Efectes òptics: No té cap efectes òptics.

La màquina

L'encuadrament: És horitzontal de la part de la màquina.

Fora de camp: Podem veure la continuació d'aquesta màquina i si enfoquessin més cap abaix, estaríem veient el terra.

Composició: He volgut mostrar una de les màquines que es feien servir fa uns anys.

El punt de vista, la distància i els plans: És un pla frontal: Està situat just davant i a la mateixa alçada de l'element fotografiat.

Enfocament i profunditat de camp: L'enfocament i la profunditat de camp està al mateix nivell en tota la imatge.

Tractament de la llum i els colors: La llum és totalment natural i els colors son oxidats.
Efectes òptics: No té cap efectes òptics.

Cristalls.

L'enquadrament: És vertical d una finestra.
Fora de camp: podem trobar la paret i una altre finestra.
Composició: la imatge esta composta de els cristalls oxidats.
El punt de vista, la distància i els plans: És un pla contrapicat i la imatge està a prop.
Enfocament i profunditat de camp: El enfocament a sigut de baix a dalt i la profunditat es lo que hi ha més en dintre dels cristalls.
Tractament de la llum i els colors: La llum és totalment natural i els color del son transparents i oxidats.
Efectes òptics: No té efectes òptics.

Ventilador.

L'enquadrament: És vertical del ventilador antic.

Fora de camp: podem trobar la paret on es troba el ventilador.
Composició: la imatge esta composta del ventilador.
El punt de vista, la distància i els plans: És un pla contrapicat i la imatge està molt allunyada però amb el ZOOM ho e apropat.
Enfocament i profunditat de camp: El enfocament a sigut de baix a dalt i la profunditat no té per que hi es la paret.
Tractament de la llum i els colors: La llum és totalment natural i els color del ventilador es oxidat i la paret es blanca.
Efectes òptics: No té efectes òptics

Canonada.

L'enquadrament: És vertical d'unes canonada més gran.
Fora de camp: trobarem mes canonades.
Composició: la imatge esta composta de la canonada.
El punt de vista, la distància i els plans: És un pla contrapicat i la imatge està una mica allunyada.
Enfocament i profunditat de camp: El enfocament a sigut de baix a dalt i la profunditat no té per que hi es la paret.
Tractament de la llum i els colors: La llum és totalment natural i els colors son oxidats.
Efectes òptics: No té efectes òptics.

Canonades.

L'enquadrament:Es vertical de les canonades que passaven per allà.
Fora de camp: trobarem mes canonades i finestres.

Composició: la imatge esta composta de canonades.

El punt de vista, la distància i els plans: És un pla contrapicat i la imatge està molt a prop.

Enfocament i profunditat de camp: El enfocament a sigut de baix a dalt i la profunditat no té per que l'ocupa tot les canonades .

Tractament de la llum i els colors: La llum és totalment natural i els colors son oxidats.
Efectes òptics: No té efectes òptics.

Unió de fabriques.

L’enquadrament: ës verticla el enfocament de  la meitat de cada fabrica per que per el mig travessava una columna de ferros.

Fora de camp: Podem trobar les fabriques.

Composició: He volgut mostrar els pont de ferros que travessava per allà.
El punt de vista, la distància i els plans: És un pla contrapicat i la imatge esta de molt llum.

Enfocament i profunditat de camp: El enfocament a sigut de baix a dalt i la profunditat del camp es pot veure una canonada i el cel.

Tractament de la llum i els colors: La llum és totalment natural i els colors no son vius.

Efectes òptics: No té efectes òptics.

Finestres.

L’enquadrament: És vertical d’una finestra de la fabrica de la ROCA UMBERT.

Fora de camp: En aquesta el fora de camp podem continuar amb mes finestres.

Composició: He volgut mostrar com estam els cristalls.

El punt de vista, la distància i els plans: És un pla tres quarts per que està situat una mica al costat de al finestra a més a més he posat el ZOOM.

Enfocament i profunditat de camp: El enfocament a sigut de baix a dalt encara que es veu a la mateixa altura menys o menys i la profunditat del camp no es veu per que el fons es negre.

Tractament de la llum i els colors: La llum és totalment natural i els que hi ha son ells que hi havia.

Efectes òptics: Semblen que fossin una taula d’escacs.

Pluja d'idees.

EL CORAZÓN DELATOR.
http://www.youtube.com/watch?v=cm2gIJ8e9xQ

Aquest video va relacionat amb el que jo vull fer en el autoretart, el autoretrat sera que jo vagi amb una camisa blanca i uns pantalons negres, asseguda en una cadira i de fons hi haura una finestre que per ahi entrara una llum molt escasa i davant meu hi haurà un cor i al costat dreta he pensat de posar un ull.

EL GATO NEGRO.
Aquest segona idea, he pensat fer d'un home que va per un tunel caminant borratxo, el home portarà una gabardina amb un barret i a la mà portarà un ampolla d'alcohol, la paret dreta del túnel hi haurà el reflex de un gat.
Aquestes son les meves idees.

POE caricatura

creado por:ACL Molexo 2007

UN SUEÑO.

¡Recibe en la frente este beso!

Y, por librarme de un peso

antes de partir, confieso

que acertaste si creías

que han sido un sueño mis días;

¿Pero es acaso menos grave

que la esperanza se acabe

de noche o a pleno sol,

con o sin una visión?

Hasta nuestro último empeño

es sólo un sueño dentro de un sueno.

Frente a la mar rugiente

que castiga esta rompiente

tengo en la palma apretada

granos de arena dorada.

¡Son pocos! Y en un momento

se me escurren y yo siento

surgir en mí este lamento:

¡Oh Dios! ¿Por qué no puedo

retenerlos en mis dedos?

¡Oh Dios! ¡Si yo pudiera

salvar uno de la marea!

¿Hasta nuestro último empeño

es sólo un sueño dentro de un sueño?

EDGAR ALLAN POE

ESTATS UNIDS 1809-1849
Poeta, novel·lista i assagista nord-americà nascut en Boston en 1809 . Orfe des de petit, va ser adoptat per un ric comerciant de qui va heretar el cognom Allan. Durant cinc anys va viure amb els seus pares a Anglaterra on va ser internat en un col·legi privat. A partir de 1820, de retorn a Estats Units, el seu caràcter malenconiós i rebel, sumat a l'afició per l'alcohol, es van convertir en un obstacle perquè els seus pares adoptius poguessin facilitar-li el complement a l'educació que desitjaven per a ell. En 1831, davant la ruptura total amb els seus pares, es va traslladar definitivament a Baltimore on va publicar "Poemes", seguit del seu primer triomf com escriptor, "Manuscrit oposat en una ampolla". Entre els seus poemes més famosos figuren "Leonore" en 1831,"El corb" en 1845 , "Annabel Llig" en 1849 i "Les campanes" en 1849. La seva major producció literària està continguda en nombrosos contes i novel·les de cort policíac que ho van dur a la fama. Va morir en Baltimore a l'octubre de 1849.