• SOL PICÓ.

         L’espectacle del ball de les mosques de Sol Picor en va agradar molt però hi havien algunes coses que no. Hi anava de una dona que volia representar que era maca però que en veritat no ho era, era una dona vella i lletja. En va costar en entendre lo que volia representar i encara no estic realment segura si volia representar allò, l’espectacle va tindre petites coses que jo no veia la concordant-se en una cosa i l’altra, van començar amb una cosa que tenia molta importància i de cop i volta ho va deixar de tindre. El seu espectacle va tindre música, ball, sentit del humor i va haver un moment que va aparèixer la màgia, tota aquesta mescla va estar bé.

       Els musics tocaven molt bé, lo que feia la saxó era molt impressionant, perquè a la mateixa vegada que tocava l’estava arrossegant pel terra, però lo que en va etresar va ser que tota l’estona estavan tocant i apart la música estava molt alta , ho entent que hi havia gent que això li agradava però a mi no perquè quan parlava la Sol no la hi escoltava.

      Els ballarins ballaven molt bé em van encantar, però en mig de l’actuació un home entrava i sortia, i donava la sensació que veia una cosa diferent als altres i quan passaejava per l’escenari li treia importància als altres perquè en fitxava en ell hi pensava que anava a fer un altra cosa. El moment que més en va agradar va ser quan la Sol va començar a taconadejar en punta que això es una cosa molt difícil i el mèrit que té la dona va fer una actuació i estava lesionada, En va agradar molt.