Blow up

 Blow Up: és una pel·lícula britànica-italiana-estatunidenca  (Michelangelo Antonioni) estrenada el 1966, i doblada al català. La pel·lícula va obtenir la Palma d'Or al Festival de Canes el 1967.La pel·lícula es basa en el relat curt Las babas del diablo, de Julio Cortázar.

Esta situada en Londres, anys 1960. Esta inspirada sobre un elegant fotògraf (Thomas), va un matí a un parc per fer fotos. L'indret és gairebé desert, excepte una parella que s'abraça, i que Thomas fotografia de lluny. La dona, Jane, s’adona finalment de la seva presència, i molt molesta, li reclama els negatius; però Thomas s'escapoleix. Jane el troba per la tarda, i se li ofereix: Thomas li dóna una pel·lícula, però no és la bona. Revela les fotografies del parc, i s’adona per ampliacions successives (blow-up significa «ampliació» en anglès) que ha estat de fet testimoni d'un homicidi. Va de nit al lloc i descobreix el cadàver que les seves fotografies li han revelat. De tornada a casa seva, troba el seu taller buit: tots els seus clixés i negatius han estat robats. Desemparat, busca consell amb un amic, però en va. Al matí, torna al parc, per descobrir que el cos també ha desaparegut.

Obra d'una gran modernitat, Blow Up qüestiona les relacions que mantenen la realitat i la il·lusió, a través del recorregut iniciàtic i incoherent d'un fotògraf de moda que descobreix, sortint del seu estudi, l'espessor d'una realitat que escapa als seus propòsits.

La pel·lícula aborda igualment punts més foscos, com la por de Thomas a la mort. En efecte, anant al parc, troba la tranquil·litat i la calma que necessita, i que el treball no li aporta. Però es troba de pressa enfrontat a una imatge de mort que de cap manera no ha premeditat ni fins i tot considerat, i la seva vida fa un tomb. Pren consciència de la qual és feta la vida, i que tot el pot portar. El cinema d'Antonioni és molt simbòlic i existencialista, i es troben aquestes marques en una gran part de les seves pel·lícules És també un dels rars films del director que aconseguí un cert èxit comercial, malgrat la seva austeritat.

Aquesta pel·lícula es caracteritza per la forma que aquest home fa les imatges, en lo que es inspira i perquè ho fa. Crida molt la atenció la manera de realitzar-les.